Salvem allò que fa democràcia

Ahir va ser el día més trist de la seua vida per al menys tretze famílies i per a tots aquells i aquelles el primer que voldria fer és mostrar-vos el meu dol.

És impossible ignorar allò que ens ha fet el fanatisme politic, religiós i masclista.
A les mares els farà igual sapiguer el malnom del conductor, si ho ha pensat el Daesh o si fos idea de Al-qaeda, han mort 13 fills i filles per fer allò senzill i apolític com pot ser passejar per la Rambla al mes d’agost.
Aquest colp ens ha tocat a prop, en una ciutat que sense saber si Espanya és a prop de Mèxic, els estrangers ja saben que té platja i juga Messi.
Quan es parla de la raó que porta a un jove per ficar-se a una furgoneta de lloguer i dedicar la tarda a omplir de pànic els nostres carrers, és d’una ignorància molt trista molestarse-se perquè aquestes raons és donen en nom del govern de la Generalitat en la seua llengua cooficial.

El nacionalisme perifèric propulsat per la burguesía catalana i suportat per la esquerra republicana posmaterialista han creat un clima de repulsa a la nostra llengua que faria vergonya a Ramon Llull i a Mercè Rodoreda i la seua colometa.

Només un monolingüe ple de bilis centrista i xenòfob pot queixar-se de l’ús de la llengua catalana parlada pels representats de tots i totes les catalanes (que tenen accés al coneixement de la llengua només arriben), en cap cas per als medis de comunicació aquesta llengua és impediment per fer un directe a l’escala i que és puga entendre a casa de la família Garcia de Lorca, com mai ho ha segut per doblar i traduïr al moment els comentaris esportius darrere els partits del Barça.

 

Recordem què els teòrics del terrorisme que ens mata a Europa i els mata a Siria volen acabar amb la nostra democràcia, amb la nostra llibertat per escollir anar a l’escola i estudiar filosofia en castellà, amb la nostra llibertat per passejar per la Rambla en pantaló curt i samarreta, i tindre una dona alcaldessa,  volen acabar amb les normes que tant ens ha costat i em lluitat front altres radicalismes i feixismes.

Prou morts ha deixat ja el fanatisme i la intolerància com per a que nosaltres,  les defensores de la democràcia i les seues normes de convivència, censurem la llengua.

Anuncios

​Per tu, que vas estudiar primària en una prefabricada

No m’agrada utilitzar les meues experiències per donar lliçons, però pel que sembla es pressuposa en els socialistes una casta que per la meva casa, mai vam veure.
He anat a diversos col·legis, he anat d’aquí cap allà tant com els meus pares, treballadors, d’aquests treballadors que fan fora 14 hores en una cuina de sis metres quadrats amb sis treballadors.

A la Comunitat Valenciana, on la paella i la corrupció la broden, vaig anar a tres col·legis i a un institut.

Al Poble Nou de Benitatxell, on només es feia classe en valencià (així sóc ara una bilingüe de pro i em paguen un plus que no té res de plus en un treball precari) estudiava en una prefabricada (perquè nosaltres no ho dèiem barracons).

Allà a l’hivern amb les pluges teníem goteres, el sistema de mur cortina que s’estilava a les finestres deixava passar poca llum i havíem d’estar amb el fluorescent tot el dia, i de ventilació poca, per no dir que l’aire condicionat només valia per fer bonic perquè no recordo que s’encengués mai.

Menjàvem a mig dia en un bar amb qui s’havia fet una subcontracta. Així teníem primària i Formacion Professional “això volem per a vosaltres”.
Quan vaig passar a Teulada, anava a un col·le dels de veritat, però segons creixies t’espabilaven, et passaven al pati de dalt, a les prefabricades. Per sort aquestes només les trepitjava la meua classe quan anàvem a Francès, com teníem una companya que necessitava una cadira de rodes i un caminador per moures, ens van posar al magatzem, que li poses la pissarra i ni te n’adones que això no és un aula.
L’institut de Benissa era d’estrena, per això ens estranyava que tingués esquerdes i que els cotxes dels professors ocupessin mig pati.
Anys han passat, no molts per sort, em queda molt de jove encara. Però no d’ingenua, ni a mi ni a molts d’aquells companys que van estudiar amb mi en els barracons. Gràcies a facebook podem saber que ha estat de nosaltres, i la veritat, és que ens van venjar bé del Partit Popular que anava dopat a les eleccions gràcies a les nostres prefabricades.
Mitjançant el Diario.es i de la Cadena Ser ara sabem que les campanyes electorals que es feien al Port potser tinguin alguna cosa a veure amb els nostres col·legis. Es van adjudicar contractes a ofertes temeràries en preus baixíssims que després es multiplicaven fins a un 40 per cent i passaven a les arques del Partit Popular, suposo que a la Arca B subprima, ja no ens deixen que Bárcenas ens ho expliqui i Rita encara no s’atreveix a explicar-ho, Camps encara continua buscant la factura de les americanes que es va oblidar en el tint.

No ens volien a les aules, ens volien posant canyes i gambes.

Potser no hàgim aconseguit entrar en un Consell d’Administració, tenir l’últim model d’Audi, o una hipoteca a 40 anys que ens permeti un pis amb tarima flotant i dutxa efecte pluja. Però els hem guanyat la batalla. Ens van treure de les aules i ens van deixar sense biblioteques, i tot i així els vam vèncer, fins i tot hi ha per aquí alguns que salven vides al voltant del món, dissenyen noves ciutats, es preparen per als cossos tècnics de l’Estat, i han arribat a l’excel·lència educativa en les universitats públiques espanyoles a força de beques cada vegada més antisocials.
Fins i tot el xaval de 23 anys que va amb el vot del PP valencià preparat de casa el cap de semana que torna de la Universitat al poble, també li ha guanyat la batalla a l’administració Zaplana / Camps, si xaval, a tu també et volien gilipolles i els has dit que no ho seràs .

Per mi i per tots els meus companys, per ells primer, perquè no es van rendir, us mereixeu molt més del que ens han ofert.

Per a tu, per a tots aquells que vau estudiar primària en un barracó, enhorabona.

PD: i també als de la secundària, els de la FP, els que no vau tenir mai biblioteca, i als que els vos van enganyar amb els diners ràpid de la construcció i vos van deixar sense futur però us heu apuntat a l’escola d’adults, enhorabona.

Para ti, que estudiaste primaria en una prefabricada

No me gusta utilizar mis experiencias para dar lecciones, pero al parecer se presupone en los socialistas una casta que por mi casa, nunca vimos.
He ido a varios colegios, he ido de aquí para allá tanto como mis padres, trabajadores, de esos trabajadores que echan 14 horas en una cocina de seis metros cuadrados con otros seis trabajadores.

image

En la Comunidad Valenciana, donde la paella y la corrupción la bordan, fui a tres colegios y a un instituto.
En el Poble Nou de Benitatxell, donde sólo se daba clase en valenciano (así soy ahora una bilingüe de pro y cobro un plus que nada tiene de plus en un trabajo precario) estudiaba en una prefabricada (porque nosotros no lo llamábamos barracones).

Allí en invierno con las lluvias teníamos goteras, el sistema de muro cortina que se estilaba en las ventanas dejaba pasar poca luz y teníamos que estar con el fluorescente todo el día, y de ventilación poquita, por no decir que el aire acondicionado sólo valía para hacer bonito porque no recuerdo que se encendiese nunca.
Comíamos a medio día en un bar con quien se había hecho una subcontrata. Así teníamos primaria y Formacion Profesional “esto queremos para vosotros”.

Cuando pasé a Teulada, iba a un cole de los de verdad, pero según crecías te curtían, te pasaban al patio de arriba, a las prefabricadas. Por suerte esas sólo las pisaba mi clase cuando íbamos a Francés, como teníamos una compañera que necesitaba una silla de ruedas y un andador para moverse pues nos pusieron en el almacén, que le pones la pizarra y ni te enteras de que eso no es un aula.

El instituto de Benissa era de estreno, por eso nos extrañaba que tuviese grietas y que los coches de los profesores ocuparan medio patio.

Años han pasado, no muchos por suerte, me queda mucho de joven todavía. Pero no de gilipollas, ni a mi ni a muchos de aquellos compañeros que estudiaron conmigo en los barracones. Gracias a facebook podemos saber que ha sido de nosotros, y la verdad, es que nos vengamos bien del Partido Popular que iba dopado a las elecciones gracias a nuestras prefabricadas.

A través del Diario.es y de la Cadena Ser ahora sabemos que las campañas electorales que se hacían en el Puerto quizá tengan algo que ver con nuestros colegios. Se adjudicaron contratos a ofertas temerarias en precios bajísimos que luego se multiplicaban hasta un 40 por ciento y pasaban a las arcas del Partido Popular, supongo que a la Arca B prima, ya no nos dejan que Bárcenas nos lo explique y Rita aún no se atreve a contarlo, Camps todavía sigue buscando la factura del traje que se olvidó en el tinte.

https://twitter.com/iescolar/status/704282271235358720

No nos querían en las aulas, nos querían poniéndoles cañas y gambas.
Quizás no hayamos conseguido entrar en un Consejo de Administración, tener el ultimo modelo de Audi, o una hipoteca a 40 años que nos permita un piso con tarima flotante y ducha efecto lluvia. Pero les hemos ganado la batalla. Nos sacaron de las aulas y nos dejaron sin bibliotecas, y aún así les vencimos, incluso hay por ahí algunos que salvan vidas al rededor del mundo, diseñan nuevas ciudades, se preparan para los cuerpos técnicos del Estado, y han alcanzado la excelencia educativa en las universidades públicas españolas a base de becas cada vez más antisociales.

Incluso el chaval de 23 años que va con el voto el PP valenciano preparado de casa, también le ha ganado la batalla a la administración Zaplana/Camps, si chaval, a ti también te querían gilipollas y les has dicho que no lo vas a ser.

Por mí y por todos mis compañeros, por ellos primero, porque no se rindieron, os merecéis mucho más de lo que nos han ofrecido.

Para ti, para todos aquellos que estudiasteis primaria en un barracón, enhorabuena.

PD: y también a los de la secundaria, los de la FP, los que no tuvisteis nunca biblioteca, y a los que los engañaron con el dinero rápido de la construcción y os dejaron sin futuro pero os habéis apuntado a la escuela de adultos, enhorabuena.